Vés al contingut

Reflexions

Català

Està sent la meva propia actitud des de fa un temps i crec que el canvi ha de ser individual primer per poder ser global després. Fins que els individus no ens adonem de com estem mantenint el sistema, no es transformarà res. Hi haurà gent que ja li va be, però d´altres simplement estem més o menys adormits i hem de despertar ja.

Castellano

Está siendo mi propia actitud desde hace un tiempo y creo que el cambio debe ser individual primero para poder ser global después. Hasta que los individuos no nos damos cuenta de cómo estamos manteniendo el sistema, no se transformará nada. Habrá gente que ya le va bien, pero otros simplemente estamos más o menos dormidos y tenemos que despertar ya.

9 comentaris leave one →
  1. Carlos permalink
    Mai 30, 2011 11:06 pm

    Muchas gracias por lo que estais haciendo, animos en vuestra acampada. Sois necesarios.

  2. Carlos permalink
    Mai 31, 2011 12:40 pm

    En esta wiki se estan definiendo medidas para crear una plataforma tecnica de soporte al movimiento:

    http://15demayo.info/wiki/index.php/InfraTecnica

    Las acampadas no podran aguantar para siempre, asi que una plataforma en la red deberá tomar el relevo

  3. Judith permalink
    Juny 7, 2011 7:52 pm

    Totalment d’acord, el canvi passa per una presa de consciència individual.
    Us vull donar les gràcies per haver encès la flama i, com diu en Carlos, molts ànims en l’acampada, però també crec que les acampades no només no podran aguantar sempre, sinó que s’han de transformar en un altre cosa, potser s’haurien d’encaminar a fer visible a més ulls, allò que alguns ulls ja veuen, caminant pas a pas cap a aquesta consciència global…

  4. raosocial permalink
    Juny 16, 2011 9:37 pm

    HOMINIDAE

    Las deudas vacían los estados, son los bancos y otros (todos en mayor o menor medida, en realidad, aunque con muchos matices) los usureros que comen mundos, consumen. Mientras, los sinpoder, el gobierno cada vez con menos discurso político y entra en una soporífera pero a la vez lleva el olor a programas rosas. Mientras el Parlament se autoreafirman, se agradecen su heroicidad en aras de LA democracia y el estado de derecho. Mientras los medios a todo vapor, trabajan para dar fuego, un fuego definido y con su elocuencia sensacionalista etiqueta y enjuicia sólo una de las partes. Mientras el Parlament y toda la clase dominante (excepto la Agencia Financiera) cada día y con cuidado de no hacerse notar, les tiemblan más las piernas. Y digo, la rabia, la impotencia, la víctima se ofende y defiende, ahora sí, ha, bueno, hemos mirado hacia la diana, ni hacia los inmigrantes, ni hacia los gitanos…, ni todo aquel que descubre su no-competitividad (no he encontrado un antónimo ajustado. Véase cualquier diccionario) no es digno de dignidad. Y digo, nosotras, las víctimas de arbitrariedades de otros que afectan hasta el centro de uno mismo. No creo que la violencia solucione mas creo todo lo contrario, no obstante, me he alegrado de que “ellos” , ellos, hayan sentido esta vulnerabilidad que el 99% del mundo sienten, sentimos, sentimos que poco a poco, se ven truncadas las ilusiones más allá de conseguir llegar a fin de mes. más allá porque de reporte a la sociedad ha de llevarse acabo el producir lo mismo en una décima de tiempo sino es para vivir otras experiencias, las que quiera, y quien no, disfrutar deleitándose en su trabajo, en vez producir más de lo que se puede consumir. Ni qué decir, educarse solamente con las asignaturas técnicas y con objetivos no tan emancipadores. Dónde está la creatividad, la autonomía, el espíritu crítico, el conocimiento político, la madurez hacia las diferencias, el desarrollo de la empatía, desarrollar los valores de la comunidad, de la cooperación y la ayuda. Despertar el respeto al medio natural y social en el que vivimos para así, dar pasos en la dirección correcta como ciudadano del mundo y como homo SAPIENS (de la familia de los hominidae)

  5. JOAN CASAS permalink
    Juny 21, 2011 11:07 am

    Ja hem dit moltes vegades de lo que estem Indignats. Ara toca presentar propostes.

    Anular Gober Central. Al igual que Europa, cada 6 mesos canvi de portaveu de les 17 comunitats, tan en cada conselleria com en la presidencia.

    Autogobern de cada autonomia i distribucio de gastos comuns segons poblacio.

    LLei Electoral per cada districte, pople, etc.. Els anomena el pople directament, no els partits politics.

    Temps per els politics, cada 4 anys renobables per 4nys mes.

    6 hores de jornada de treball per treure el 20% d’atur. Ajustar els sous als nous horaris sense rebaixar el Minim Interprofesional. Congelar el sou fins equiparar al horari segons IPC.

    El sou maxim no pot pasar de 6000€. Per cada 1000€ mes 0,1% mes de la Renta.

    Els grans dirigents de la banca i Banc d’espanya, tenen que dimitir. Son els culpables.

    Els politics tenen que ser carrecs Voluntaris, amb un sou simbolic entre el minim interprofesional i maxim tres vegades, segons categories i responsabilitats.

    Distribucio obligatoria de riquesa. En % impostos elevats per els grans beneficis ó repartir/invertir.

    El preu del sol, obligatori segons catraste. Els pisos de VPO tots en lloguer sense anim de lucre.

    Sanitat d’urgencia per a totom, pero assistencia no de urgencia, despres de 5 anys censats.

    COSAS CONCRETES A PRESENTAR AL PARLAMENT.

    • JOAN CASAS permalink
      Juny 22, 2011 11:40 am

      El problema no son els politics, son “Els Partits Politics”, que estan endeutats i compromesos tan i tan en la Banca i Caixas, que no tenen cap força d’exigir res de res. No poden fer res, ho han fet tan malament que avui no poden fer enrrera. Sempre s’han preocupat per la seva quota de poder, en nom de Catalunya. Si en les votacions, els regidors i diputats fosin directament segons el % de vots, sense pactes ni aliançes, no pactarien tan, que sembla un Mercat per l’interes de cada partit, no per l’interes de la gent.

  6. JOAN CASAS permalink
    Juny 22, 2011 11:46 am

    Crec que es tdret a demanar al Ajuntament, d’un espai public per les assembleas. Hi ha molta gent que no sap que els dilluns i divendres a les 9 del vespre, es fan.
    Pot ser que tenin una sala digna,amb cadires, micros, llum, etc.. la gent si acostaria.

  7. raosocial permalink
    Juny 22, 2011 5:19 pm

    Us proposo un llibre que si teniu temps, és molt interessant i empíric. Es diu “Desigualdad, un análisis de la (in)felicidad colectiva” de Richard Wilkinson y Kate Pickett. ISBN 978-84-7506-918-0. Ens dona el convenciment (subratllo – empíric -) de que les desigualtats socials i de renta no beneficien a ningú. Com a exemple, l’esperança de vida, així com la felicitat, és més alta en aquells paísos que són més igualitaris. L’esperança de vida i la felicitat va tenir molta correlació amb la riquesa del país en les primeres fases de creixement econòmic, però a mesura que les desigualtats es pronuncien la relació va desapareixent. Potser, seria interessant fer accions de sensibilització cap a la classe dominant, no de sde “el despecho” sinó des de l’advertiment de que tots hi guanyarem amb una societat més igualitària.

  8. ana permalink
    Octubre 21, 2011 9:33 pm

    Barcelona _ acción:

    ahora escribimos por una cara de los billetes:

    SOMOS EL 99% Y NO VAMOS A TOLERAR LA CODICIA Y LA CORRUPCIÓN DEL 1%

    por la otra cara:

    LIMPIEZA DE POLITICOS, BANQUEROS Y SIMILARES

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: